Arribes de vacances, i en obrir la porta, et sorprens. La
llum tamisada flueix, suau a través de la vidriera, il·luminant els seus
colors. L'heura es vessa des de la seva prestatgeria amb discreta elegància.
L'olor a cedre del xifonier t'envolta, i et recorda la teva infància. Tot d'una
et recordes que t'ho va regalar la teva àvia quan et vas casar, i somrius. La
casa et rep amb calidesa. És bella, molt més del que recordaves. La contemples
amb sorpresa, com si la veiessis per primera vegada.
Què va passar mentre no hi eres? És que van venir les fades
de l'absència a ruixar la teva llar amb pols màgics? Sí i no.
El que ha passat és que, amb el temps i la distància, t'has
deshabituat de la teva experiència diària, t'has desfet de les teves idees
preconcebudes sobre el que t'envolta. La desfamiliarització ha renovat la seva
percepció, regalant una visió nova del teu entorn.
Has experimentat un efecte del que es diu
"extrañamiento".
Què significa aquesta paraula? La RAE la defineix com a
acció i efecte estrany o estranyar-se, però "el extrañamiento" a què ens referim
és una mica més profund i complex.
Retornant aquest concepte a la literatura, d'on procedeix,
l'estranyament consisteix a tornar estrany el conegut, desfer-nos
d'automatismes, i refrescar la nostra mirada sobre l'entorn quotidià.
Fragment traduït i extret de